Primary health care teams management models according to the supplier and the effects on its dynamics in Catalonia

e201801001

Authors

  • Xavier Bayona Huguet Equipo de Atención Primaria Chafarinas. Institut Català de la Salut. Barcelona. España. / Grupo de trabajo de gestión, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Barcelona. España.
  • José Romano Sánchez Equipo de Atención Primaria Sant Josep, Institut Català de la Salut, L’Hospitalet de Llobregat. Barcelona. España. / Grupo de trabajo de gestión, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Barcelona. España.
  • Antoni Peris Grao Consorci Castelldefels Agents de Salut d’Atenció Primària Castelldefels. Barcelona. España. / Grupo de trabajo de gestión, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Barcelona. España.

Keywords:

Clinical governance, Organization and Administration, Primary Health care

Abstract

Background: The catalan primary care (PC) management model is differentiated from the rest of regional autonomies because it has a greater diversity of providers. The objective was to explore and compare management models according to the primary care provider in Catalonia based on the professionals’ vision.

Methods: An online survey was carried out on February 1st 2017 to March 17th 2017 and structured in 6 sections that explored filiation, organization, accessibility, resolution, leadership and commitment. The analysis compares the answers grouped by entity providing Primary Health Care (PHC) services in Catalonia: Institut Català de la Salut (ICS), Public Consortium (CP), Public Consortium that also manages Hospital (CPH), Associative Base Entities (EBA) and Private Entities. The continuous variables were analyzed with the ANOVA test, and the categorical ones with chi-square or Fisher’s exact test.

Results: 1474 responses were obtained, female gender was 78,1%, mean age was 48 years. 90% were doctors or nurses, 87% working in non-rural environments and 71% in ICS. The professionals of EBA declared greater ease (79.1%) and recognition (76.1%) for the development of professional skills, delay under 72h in scheduled appointments (83.9%) and increased self-management of agenda (87.5%). 54.2% of Public Consortium professionals (CP) and 55.4% of EBA presented high access to diagnostic tests and advanced nurse management of demand, 54.2% and 51.8%, respectively. It was highlighted a greater commitment, in entities with greater possibility of agenda self-management, a plan for training professional activities, objectives recognition, feedback on the activity results and EBA.

Conclusions: The management models of PHC providers determine different characteristics. The most favourable answers to autonomous management, resolution, accessibility and commitment stand out in the EBA and CP professionals group who answered the survey.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Chacón Fuertes J, Jurado Moreno J, Martín Carpena G et al. Autogestión en la atención primaria española. Grupo de trabajo sobre autogestión en atención primaria. SEMG. 2008.

García Prieto EE. Modalidades organizativas y de gestión en Atención Primaria. Rev Adm Sanit. 2005;3:67-72.

Sinsky MD, Colligan MD, Ling L, et al. Allocation of physician time in Ambulatory Practice: A time and motion study in 4 specialties. Ann Intern Med. 2016;165:753-60.

Hobbs R, Bankhead C, Mukhtar T, et al. Clinical workload in UK primary care: a retrospective analysis of 100 million consultations in England 2007-14. The Lancet. 2016; 387:2323-30.

Ryan AM, Krinsky S, Kontopantelis E, et al. Long-term for the effect of pay-for-performance in pri¬mary care on mortality in the UK: a population study. The Lancet. 2016;388:268-74.

Romano J, Choi A. Medida de la eficiencia de la atención primaria en Barcelona incorporando indicadores de calidad. Gac Sanit. 2016;30:359–365.

Boletín Oficial del Estado. Ley 15/1990, de 9 de julio, de Ordenación Sanitaria. BOE núm 197, 17 de agosto de 1990.

Guarga A, Gil M, Pasarín M, et al. Comparación de equipos de atención primaria de Barcelona según formulas de gestión. Aten Primaria. 2000;26: 600-6.

Instituto de Información Sanitaria. Organización general de la atención primaria en las comunidades autónomas 2010. Sistema de información de atención primaria (SIAP). Información y estadísticas sanitarias 2011. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad; 2011. 81 p.

Ramos Díaz N. Posibilidades de gestión en Atención Primaria: ¿hemos llegado al final del camino? Rev Adm Sanit. 2009;7:65-74.

Segura A, Martí Zurro A, Corbella A et al. Evaluación de la diversificación de la provisión de servicios de atención primaria. Madrid: Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad y Consumo. Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques de Cataluña; 2007. AATRM 2006/09.

Sánchez FI, Abellan JM y Oliva J. Gestión pública y gestión privada de servicios sanitarios públicos: más allá del ruido y la furia, una comparación internacional. Documento de Trabajo Real Instituto Elcano. 2013: 2-14.

Arnal Selfa R, Blanco Tarrío E, Cañones Garzón P, et al. Los equipos de atención primaria: Propuestas de mejora. Ministerio de Sanidad y Consumo. Instituto nacional de la salud. Subdirección general de coordinación administrativa. Madrid. 2001. INSALUD: 1.814.

Llapa-Rodríguez EO, Trevizan MA, Shinyashiki TG, et al. Comprometimento organizacional e profissional da equipe de saúde. Enfermeria Global. 2009; 17:1-16.

Vilà Falgueras M, Cruzate Muños C, Orfila Pernas F, et al. Burnout y trabajo en equipo en los profesionales de Atención Primaria. Aten Primaria. 2015;47:25-31.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Resolución por la que se da publicidad al Acuerdo del Consejo de Colegios de Enfermeras y Enfermeros de Cataluña por el que se establecen directrices para el ejercicio de las actuaciones enfermeras en la denominada gestión de la demanda. DOGC núm. 6412, 8 julio de 2013.

Camp L, Vilaseca J, Benavent J, Davins J. La autonomía de gestión de los equipos de Atención Primaria en Cataluña. Rev Calid Asist. 2011;26:325-327.

Arce Arnaez MA, Nartínez Aguayo C, Sánchez Ludeña ML. El clima laboral en los trabajadores de atención primaria. Gac Sanit. 1994;8:79-84.

Díaz Corte C, Suárez Álvarez O, Fueyo Gutiérrez A. et al. Calidad de vida de los profesionales en el modelo de gestión clínica de Asturias. Gac sanit.2013;27:502-7.

Servei Català de la Salut (CatSalut). Memòria 2016.Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2017. [Consultado el 13 de diciembre de 2017] Disponible en: http://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/coneix_catsalut/memories_activitat/mmemorie_catsalut/2016/memoria_catsalut_2016.pdf.

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Central de Resultats.Àmbit d’atenció primària. Dades 2015. [Internet]. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut.Generalitat de Catalunya; 2015. (Consultado el 25/9/2018.) Disponible en: http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/CdR_Atencio_primaria_dades_2015.pdf.

Albert López-Ibor R, Bosch JL, Cabrillo Rodríguez F et al. La feminización de las profesiones sanitarias. En: Vázquez Vega P, editor. Bilbao: Fundació BBVA; 2010. 289 p.

Vázquez Navarrete ML, Vargas Lorenzo I, Farré Caple J, et al. Organizaciones sanitarias integradas: una guía para el análisis. Rev Esp Salud Pública. 2005;79:633-643.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Marco estratégico para la mejora de la atención primaria en España: 2007-2012. Proyecto AP-21. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007. 320 p.

Sanz E, Ramírez D, Escortell E, et al. Aplicación de la agenda de calidad en una consulta de atención primaria. Rev Calidad Asistencial. 2005;20:363-9.

Manzanera López FX, Troyano Cusso MC, Gallego Zurdo A. Gestión de una agenda de médico de familia. Semergen. 2004;30(Supl. 1):17-24.

Ortún Rubio V. Gestión Sanitaria y Calidad. Conferencia inaugural del XVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Calidad Asistencial. Santander, España; 1998.

Tamborero G, Gómez Nadal A, Garcia Pineda A, et al. Autonomia clínica y de gestión: percepción de los coordinadores de los centros de salud de Mallorca. Rev Esp Salud Pública. 2011; 85: 569-581.

Published

2019-01-21

How to Cite

1.
Bayona Huguet X, Romano Sánchez J, Peris Grao A. Primary health care teams management models according to the supplier and the effects on its dynamics in Catalonia: e201801001. Rev Esp Salud Pública [Internet]. 2019 Jan. 21 [cited 2025 Jun. 7];93:17 páginas. Available from: https://ojs.sanidad.gob.es/index.php/resp/article/view/1226